Per mi, el millor d’aquesta pel·lícula són els paisatges al Llac acompanyats d’una casa fantàstica!…la resta, una història d’amor amb uns salts en el temps..per passar una bona estona.

Pel·lícula Estatunidenca de l’any 2006, dirigida per Alejandro Agresti i protagonitzada per Sandra Bullock, KeanuReeves, Dylan Walsh, Christopher Plummer

Relacions arquitectura – pel·lícula? Evidents! La casa del llac és el centre de la pel·lícula. Un habitatge unifamiliar que es va autoconstruir un arquitecte (Simon Wyler) per ell i la seva família.

Aquest arquitecte és (segons la pel·lícula) contemporani i col·lega de Frank Lord Wright i Le Corbusier. Ha tingut molt èxit, és professor a la universitat i està escribint les seves memòries. Aquesta casa després d’uns anys la compra un dels seus fills (Keenu Rieves) també arquitecte igual que el seu germà.

La trama principal de la pel·lícula és una historia d’amor entre dues persones que han viscut a la Casa del Llac durant dos èpoques diferents (Sandra Bullock, metgessa) i l’arquitecte fill gran (Keanu Rieves) que s’envien correspondència des d’una bústia “màgica” que els connecta estan en el mateix lloc però en anys diferents.

En el rerefons d’aquesta història d’amor podem trobar-hi la relació entre el pare i  els fills arquitectes, la visió i la vivència de l’arquitectura segons Simon Wyler i segons els seus dos fills, el valor d’una casa pels que l’habiten en diferents moments i situacions personals…

Ens podem trobar reflexions sobre l’arquitectura com quan els germans parlen entre ells de la casa del Llac: segons ells “és una barreja entre Le Corbusier i Frank Lloyd Wright, és una caixa de vidre des d’on veus tot el que et rodeja però no pots tocar-ho. Contenció i control. La casa parla de propietat però no de connexió. És bonica i seductora però està incompleta. El pare va construir una casa, no una llar.”

En una conversa entre fill i pare parlen de La casa de la Caritat  de Barcelona,  del MACBA de Richard Meier, de la llum, les claraboies…res profund i detallat, però que voleu! Que la pel·lícula no és d’arquitectura!

Per cert, tinc una queixa contundent: ficats a nombrar els “grans” ni que sigui de passada…s’han deixat al Mies, no? ;P

Noèlia